Es construeix intercalant unes cordes resistents, bé metàl·lics o bé sintètics, separats 75 cm i intercalats entre capes del farciment granular compactat. El fregament és l’encarregat de formar un terraplè de parets verticals, la cara vista són escates de formigó prefabricat que pengen d’aquests fleixos mitjançant elements d’ancoratge. Aquestes escates no tenen cap feina estructural, no fan cap tipus de força, ja que només protegeixen de l’erosió de la pluja i dels despreniments esporàdics o locals que hi pugui haver.
Atenent a l’aplicació que se li vagi a donar, podem formar murs de contenció de gravetat, o estreps de ponts, on una biga de càrrega és l’encarregada de suportar les reaccions horitzontals i verticals de la base de l’estructura, transmetent la pressió al producte massís de terra armada.
El dimensionament dels fleixos es fa atenent a les sol·licituds o Resistencia que hagin de tenir: així, en les parts del mur que treballin per fregament disposarem dels més amples (50×4 mm), i on treballen més a tracció, els de major gruix (45×5 mm)
En cas de fleix sintètic, les diferents traccions es solucionen amb tres tipus de fleix: 37,50-50,00 i 65,00 KNW. El fregament i la Resistencia queda assegurat pel nombre més gran de fleixos a disposar respecte a la solució metàl·lica.
Els programes ZARAUS i VALDEZ calculen la densitat de fleixos per escata, així com la longitud dels mateixos, és a dir, l’estabilitat interna i externa de l’estructura.
La gran resistència davant els esforços estàtics i dinàmics fa dels murs i estreps de terra armada especialment recomanables en llocs on l’activitat sísmica sigui elevada.
Com que no tenim fonamentació, té aplicació en terrenys de topografia complicada, com ara espais limitats, estreps sobre rius, murs a mig vessant, murs inundables, etc.