ESPECIALISTES EN TREBALLS VERTICALS I PROTECCIO DESPRENIMENTS

en treballs verticals i de difícil accés orientats a la rehabilitació i conservació d'Edificis, serveis de neteja i manteniment, treballs per a publicitat i sector industrial. Utilitzant tècniques de treball vertical i també mitjans auxiliars tradicionals com ara bastides o elevadors podem oferir una gran varietat de serveis intervenint de forma ràpida, flexible, econòmica i segura.     

Especialistes en treballs verticals i de difícil accés orientats a la rehabilitació i conservació d’Edificis, serveis de neteja i manteniment, treballs per a publicitat i sector industrial. Utilitzant tècniques de treball vertical i també mitjans auxiliars tradicionals com ara bastides o elevadors podem oferir una gran varietat de serveis intervenint de forma ràpida, flexible, econòmica i segura.     

Els tipus principals de moviments de vessant són:

Lliscaments. Els lliscaments són moviments de masses de terra o roca que llisquen sobre una o diverses superfícies de ruptura netes en superar-se la resistència al tall d’aquests plans; la massa generalment es desplaça en conjunt, i es comporta com una unitat en el seu recorregut; la velocitat pot ser molt variable, però solen ser processos ràpids i assolir grans proporcions (diversos milions de metres cúbics).

Fluxos. Els fluxos o colades són moviments de masses de terres (fluxos de fang o terra), rebles (colades de rebles o “debris flow”) o blocs rocosos (colades de fragments rocosos) on el material està disgregat i es comporta com un “fluid”, i sofreix una deformació contínua i sense presentar superfícies de ruptura definides. L’aigua és el principal agent desencadenant; afecten terres argilencs susceptibles que sofreixen una considerable pèrdua de resistència en ser mobilitzats. Les colades de fang o terra (“mudflow” o “earthflow”) es donen en materials predominantment fins i homogenis, i la seva velocitat pot assolir diversos metres per segon. Els fluxos de rebles són moviments complexos que engloben fragments rocosos, blocs, còdols i graves en una matriu fina de sorres, llims i argila.

Despreniments. Són caigudes lliures sobtades de blocs o masses de blocs rocosos independitzats per plans de discontinuïtat preexistents (tectònics, superfícies d’estratificació, esquerdes de tracció, etc.). Són freqüents en vessants de zones muntanyoses escarpades, en penya-segats i, en general, en parets rocoses, sent freqüents les ruptures en forma de falca i en blocs formats per diverses famílies de discontinuïtats. Els factors que els provoquen són l’erosió i la pèrdua de suport o descalçament dels blocs prèviament independitzats o despresos, l’aigua en les discontinuïtats i esquerdes, les sacsejades sísmiques, etc. Encara que els blocs despresos poden ser de poc volum, en ser processos sobtats suposen un risc important en via de comunicació i edificacions en zones de muntanya.

Allaus rocoses. Són processos molt ràpids de caiguda de masses de roques o rebles que es desprenen de vessants escarpats i poden anar acompanyades de gel i neu. Les masses rocoses es trenquen i es polvoritzen durant la caiguda, el que dóna lloc a dipòsits amb una distribució caòtica de blocs, amb mides molt diverses, sense estructura, pràcticament sense abrasió i amb gran porositat. Les allaus són generalment el resultat de lliscaments o despreniments de gran magnitud que, per l’elevació del pendent i la falta d’estructura i cohesió de les masses trencades, descendeixen a gran velocitat vessant avall en zones abruptes i poden superar els 100 km/hora.